EN MARCEL I EL SOMNI

• Saps què?
• No, digues-me.
• He tingut un somni molt estrany. Vols que te l’expliqui?
• D'acord.

Era el 31 de desembre del 1999 i la mare del Marcel l'havia donat una carta del seu difunt avi. La carta deia:

 “Estimat nét,  suposo que avui és 31 de desembre el 99 i que ja has fer 24 anys. T'he de dir una cosa molt important. Quan anava a la mili, els meus amics i jo vam proposar un acord. Aquest acord consistia en el fet que en una caixa poséssim coses personals, i que després l'últim que quedés viu agafaria totes les caixes. Jo vaig decidir deixar la meva en el lloc on estava perquè algun dia  la teva mare o tu la trobéssiu. Han passat uns anys d'això i t'elegeixo perquè heretis totes les coses dels nostres avantpassats. Però això no serà tan fàcil. Et deixo unes pistes que has de seguir per trobar-la.

 

Petons,

 

El teu avi”.

 

Va seguir totes les pistes que li deia aquest paper. Finalment va arribar a aquella caixa i la va obrir, però...

 

3, 2 , 1... Ringggg. Va començar a sonar el despertador!

• No em diguis!
• Sí. Em va fer molta ràbia perquè volia saber què contenia aquella caixa  tan important.

 

Alba Cortés Lara