En Marcel anava congelat. Era una nit d'hivern
d'aquelles no molt fosques, però sí verdosa.
Estaven tots els fanals apagats menys un a l'horitzó
del bosc on es dirigia. Era al costat d'un arbre gegant, el més gran. Va
accelerar i en menys d'un minut ja estava allà. Va agafar la pala que portava i
va cavar amb totes les seves forces. Als fons, hi havia un paper. El va agafar
i va veure que era una carta, la que ell buscava.
Tot ho havia iniciat feia un any l'avi d'en
Marcel. Volia viure una nova vida i es va fugar però li va dir que l'escriuria
i que el dia 31 de desembre del 1999 a les 23:59 trobaria una carta seva. En Marcel
va llegir la carta, de l’emoció va plorar i es va adonar que l'amor d'un avi.
per moltes ximpleries que faci, mai es perd.
Dos dies més tard, va tornar l'avi demanant-li
perdó a tota la família per les seves accions.
Joel Jiménez Valverde
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada