- I així és com acaba la meva història- va dir
en Marcel. Tots els seus amics van aplaudir-lo, com si fos un superheroi, i ell
es va sentir especial. Però aquell sentiment va acabar ràpid, perquè va arribar
la Mariona, una nena de la seva classe, corrents, i li va preguntar si podia
tornar a explicar la història, i ell, encantat, va començar a explicar:
-
El meu avi estava a punt de morir-se a l'hospital, quan, de sobte, li va dir als
meus pares que em volia veure. Ells, molt obedients, van anar a buscar-me i
quan vaig arribar a l’hospital, vaig veure que el meu avi tenia un paper a la
mà. Em va dir que l’agafés i el mirés atentament. Tot seguit es va morir. Jo
vaig agafar el paper i vaig començar a mirar-lo atentament. Era un mapa, i
segons els meus càlculs, em portava a un arbre del bosc.
Vaig
sortir de l’hospital i vaig anar directament cap a l’arbre que creia que era, i,
efectivament, hi havia una carta que
posava: “ Per al Marcel”. La vaig agafar i vaig començar a llegir. Em deia que
m’estimava molt i que no deixés que ningú s’interposés entre el meu somni i
jo. A sota de tot, em posava que havia
fet això perquè sabia que m’agradaria molt i em volia treure un somriure.
Laura
Sanchís Alesina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada