Estaves arribant a la porta de
la classe quan, de sobte, vas trobar el que havies estat buscant durant tot
aquell matí. Tot et va succeir quan s'acabaven les classes i tu i tots anàveu a
sortir ja del col·legi per anar cap a casa.
Tots estàveu entusiasmats,
però tenies moltes ganes d'anar al lavabo de qualsevol manera que fos possible.
Després d'haver estat demanant a molts professors perquè et deixessin anar-hi,
el de català et va deixar. Va anar amb tu per obrir-te la porta i així poder
entrar-hi. Et va dir que la tanquessis en acabar.
Tot t'anava com ho havies
pensat. Vas anar a classe teva per agafar la motxilla i també organitzar la
taula, ja que seria un cap de setmana llarg perquè agafava dos dies de
vacances, el dilluns i el dimarts. Quan ja vas acabar d'organitzar-la no hi
havia ningú a classe. Vas anar al lloc on hi eren les jaquetes i vas agafar-ne
la teva. N'hi havia unes més, però no comprenies per què hi eren penjades si
tots se n'havien anat. Vas suposar que s'havien oblidat. Bé, doncs, hi eres sol
i vas prendre la teva jaqueta. Just quan la tenies, un professor va passar i va
tancar la porta amb clau. No te'n vas adonar fins que vas anar a obrir-la. Vas
colpejar la porta per si algú t'escoltava, però era inútil.
Començava a passar el temps i
ningú passava tant a prop com per adonar-se'n que estaves demanat ajut. Et vas
donar per vençut i et vas seure a la cadira més propera. Desprès d'una bona
estona, et vas adonar que la porta que comunicava amb les altres aules era
oberta. La teva esperança va augmentar de cop. Et vas dirigir cap a la porta i
la vas obrir. Ja dins, vas començar a buscar algun objecte o clau que t'ajudés
a sortir i finalment el vas trobar.
Així va ser la teva
experiència tan particular. Però el que compta és que vas poder sortir de
l'escola i poder gaudir aquells quatre dies.
Pau Diomedes Fontdevila García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada