L'ARBRE DELS SOMNIS

Ja feia dos anys que l'avi d'en Marcel, un noi atrevit, distret i a la vegada intel·ligent, havia mort. Quan en Vicens, el seu avi, va morir, es va posar molt trist. Però el que en Marcel no sabia era que havia amagat una carta per a ell a l'escorça d'un dels arbres del bosc de la Garrotxa, que estava situat a cent metres de casa. Quan en Marcel va complir els tretze anys, el seu pare li va dir que els seu avi tenia una sorpresa per a ell. El noi es va emocionar tant que se li van escapar, fins i tot, unes llàgrimes. Però el seu pare li va dir que, per trobar la sorpresa, hauria de resoldre una endevinalla que tenia escrita en un paper, que semblava antic. L'endevinalla era la següent:

'Sota l'ombra el trobaràs, i a la cuirassa miraràs.'

En Marcel va endevinar-ho de seguida: era l'escorça d'un arbre del bosc. Quan va arribar a l'entrada, es va trobar amb un paper que deia:

'Per posar-ho més fàcil, has de pensar-hi.'

A en Marcel no se li va acudir res més que seguir endavant, perquè aquell paper no li donava cap idea. Després de caminar un temps, es va trobar amb un altre paper però aquest era diferent als altres. Deia així:

'Si has arribat aquí, significa que ets llest. Una pista del teu amic vellet: La sorpresa la trobaràs, al més llunyà.'

Això significava que l'arbre que portava la carta era el que estava més llunyà de casa, i en Marcel ja sabia quin era. Era el més vell que quedava. Va anar corrents i quan hi va arribar, es va aturar de cop i volta. Tenia al davant l'arbre de la infància del seu avi. Era un arbre immens i robust. Va deduir que hi hauria un forat al faig, lloc on estaria la carta. Va trobar la carta i la va llegir. En Vicens, li explicava totes les històries que li havien passat i, al final s'acomiadava amb un:

'No deixis mai els teus somnis enrere.'

Va arribar tot content a casa. Quan es va fer gran, va fer-se caçatresors i va trobar moltes coses valuoses que van anar a parar al museu de la Garrotxa.  

Maria Arbiol Picón