Però, que et va passar l'altre dia al col·le?
-Doncs que... -va començar a explicar-me la història.
-El divendres, vam fer un treball per a tutoria i al nostre
grup ens va tocar anar a l'aula de Plàstica. Vam fer el treball i quan ja
tocava anar-se'n, jo, sense adonar-me'n, em vaig deixar la motxilla a l'aula.
Ho no vaig notar fins al dissabte. Així que vaig anar a buscar-la.
Ja a Secretaria, em van deixar passar i em vaig dirigir a
l'aula. La porta estava oberta, però no hi havia ningú. Hi vaig entrar i vaig
mirar al lloc on vam estar el dia anterior. La motxilla hi era al costat de la
taula del final. Quan anava a agafar-la, vaig sentir el soroll d'una clau. Aleshores
em vaig girar i vaig córrer cap a la porta. Estava tancada i vaig veure el profe
allunyant-se. Vaig posar cara de sorprès.- Vaig picar a la porta un temps,
ningú venia... Vaig cridar fort i ningú obria aquella porta.
Es feia de nit i no m’obrien. No portava el mòbil damunt,
per tant no podia trucar, no sabia què fer. Vaig obrir la finestra, pensant que
em quedaria allà fins al dilluns. En aquell moment vaig veure que passava el
meu amic Gerard. Me’l vaig quedar mirant, vaig reaccionar i li vaig cridar per
la finestra... “Gerard! Estic aquí dalt, tancat a l’aula de Plàstica! Si us
plau treu-me d’aquí!” Al final en Gerard va trucar als meus pares i em van
treure d’allà.
Ostres, noi, quina tarda no?
-Sí, va ser un cap de setmana bastant mogut, però... vaig
recuperar la meva motxilla!
Natalia
Torres Velásquez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada