Feia ja una setmana les meves amigues i jo
havíem planejat fer una sortida al cinema. Anàvem a veure "LA OUIJA".
Ens feia molta il·lusió, ja que les nostres mare ens havien deixat sortir pel
centre de Barcelona.
Per fi havia arribat el dia (21 de gener del
2015). M'havia llevat molt contenta. Ma mare era a la cuina, i va cridar “Carla
vine, que jo i el teu pare hem de parlar amb tu”. Hi vaig anar de seguida.
Creia que m'anaven a dir alguna cosa que em faria ràbia, i així va ser. Em van
dir que s'havien d'anar a casa d'en
Marcel, el meu cosí petit, i que per tant no podia anar al cinema perquè si no
el meu germà Martí, que té vuit anys, es quedaria sol. Em vaig enfadar
moltíssim. No hi havia dret!
Se'n van anar i em vaig quedar sola amb la meu
germà i el seu trencaclosques. No sabia què fer, si jugar-hi amb el meu germà o
anar al cinema amb les meves amigues. Finalment vaig decidir quedar-me amb el
Martí. Tot seguit vaig trucar a les meves amigues i vaig explicar-los tot el
que m'havia passat. Ho van comprendre i vam proposar anar-hi un altre dia.
Al final m'ho vaig passar mot bé amb el meu germà.
La família abans que
tot.
Alba Cortés Lara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada