Estava estès al meu llitet,
quan de sobte l’Albert, el meu amo, em diu que ens anem de rebaixes. Jo em
pregunto què fa un gat a les rebaixes? Però bé... Resulta que anem per
comprar-me roba, que a les rebaixes està a 5 euros. Arribem a la botiga i
l'Albert em deixa a terra perquè diu que peso molt, beneiteries... Estic mirant
una boleta de pèl a terra quan miro cap a dalt, només veig cames i cames.
Aleshores surto al carrer
per veure si s’ha anat però no hi ha ningú. Després de caminar i caminar, em
veig en un parc a la vora d'un riu, on trobo un altre gat que es diu Marcel. Després
que parlem una estona resulta que estic a Palamós, un poble de Girona. Continuo
caminant, i veig un estadi gegant, parlo amb un altre felí que es diu Manolo i
em diu que és l’Estadi de Montilivi, el camp del Girona F.C. Pujo una muntanya
que hi ha a 15 minuts i quan la baixo parlo amb un gat que es diu Fofo i em diu
que aquest és el poble d’Olot, i em comenta que m'acompanyarà fins a dalt d'aquesta
muntanya. És un volcà! Em quedo de pedra una estona i després de 30 segons
torno a reaccionar, continuo caminant i arribo a una platja on pregunto a un
altre gat que estava prenent el sol i em diu que això es Roses, que quan passi
dos pobles més arribaré al meu poble, l’Escala, camino vint-i-cinc minuts i
arribo a un poble bastant gran. Hi trobo un gat que es diu Misifú i m'informa que això és Figueres, on veig una torre vermella molt rara. El felí em diu que és
l'honorable Museu de Dalí. És preciós. Continuo una miqueta, ja queda menys.
Arribo a l'últim poble, on un gat molt amable que es diu Òscar, em xiuxiueja a cau d'orella que això és
l’Estartit i que estic molt a prop. Em desplaço durant vint minuts i arribo a
l'entrada del poble. Faig un esprint i arribo a casa meva, on el meu amo estava
molt preocupat.
Em fa cinquanta petons i em
diu que no em torni a perdre.
Abel Sevilla Molina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada