Eren les 17:00 i vas sortir de
classe. Vas anar al lavabo durant una llarga estona, molt llarga. En vas voler
sortir, però la porta estava tancada. Vas intentar sortir de totes les formes
possibles. Fins que vas aconseguir fer-ho pel conducte de ventilació, que
casualment era molt gran. I també era molt profund.
Cada vegada el conducte era
més estret. Mentre gatejaves per aquest canal pensaves com t’ho faries per
sortir quan no poguessis continuar per l’estret conducte. El moment va arribar
i vas colpejar fort les parets per trobar una sortida, i més o menys ho vas
aconseguir. Un tros del conducte es va caure al sòl, en aquest tros estaves tu.
Vas sortir del tros de canal. No sabies on eres. Vas obrir una porta. Darrere
d’aquesta hi havia un túnel molt fosc i llarg. Vas caminar fins que vas veure
una llum. Aquesta llum era d’una habitació molt gran, gegant, on estava el
director del col·legi amb un ordinador portàtil, dels cars. Hi havia moltes
joies. Hi havia un Mercedes-Benz al costat d’un Ferrari. I moltes coses més.
Vas sortir corrents tornant
pel túnel i quan vas arribar a
l’habitació vas travessar una altre porta que donava al carrer. En aquest
moment vas córrer cap a casa teva mentre el director et seguia. Li vas dir tot
el que havies vist a ta mare. I ella ràpidament va agafar el telèfon i va
trucar a la policia.
Gràcies a tu, aquest lladre
estarà un temps on es mereix, a la presó.
I no recordes res, perquè en aquell
moment et vas desmaiar per tot el que havia passat en poc minuts, i també pel
cansament.
Sergio López Soto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada