Quan en Marcel va anar al bosc, eren las 23:30h del 31 de
desembre de 1999. Aquell bosc era a la Garrotxa. En Marcel hi era per buscar
una carta del seu avi.
Va obrir la carta, la va llegar i pel que deia es va suïcidar. Va morir en el últim minut del mil·lenni, del segle i de l’any.
En Marcel, un noi de 24 anys que vivia a Barcelona, estava sempre visitant el seu avi perquè l’estimava molt. Cada dia anava a veure’l, però un dia no hi va anar perquè va sortir de festa amb els seus amics. Malgrat tot, el trobava tant a faltar que immediatament se’n va anar a visitar-lo.
L’avi va dir una cosa molt important al seu nét: calia que agafés una carta d’un dels boscos de la Garrotxa. En un arbre amb forma de peu, hi havia una carta amagada, que contenia un secret molt gros que tothom desconeixia. L’ancià volia que el noi ho sabés per tot el que havia fet per ell. Era fonamental, però, que hi anés l’última dia de l’any.
I en Marcel ho va fer.
Ángel Valero Alameda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada