LES REBAIXES I UN GATET PERSA

                      

Sóc un gatet persa. Un dia estava amb el meu amo i anàvem a les rebaixes, on hi havia un batibull, que es trobava al costat de la casa del meu amo. Quan hi vaig arribar, hi havia molta gent i soroll. El meu amo va sortir corrents, em va llençar del cistell on anava i no se’n va adonar. El vaig estar buscant tot el dia, i no el vaig trobar.

Un nen em va agafar i va preguntar a la seva mare:

“Em puc quedar aquest gatet?”

I la seva mare li va contestar:

“No, aquest gatet serà d’algú altre”

El nen em va deixar a terra i se´n va anar. Vaig sortir del batibull i em vaig anar a casa del meu amo. Vaig esgarrapar la porta per saber si ell hi era. Va obrir la porta i es va posar molt content. Li vaig saltar a sobre i em va abraçar.

                

Daniel Páez Martínez                       

EL MILLOR DISSABTE

Però, que et va passar l'altre dia al col·le?

-Doncs que... -va començar a explicar-me la història.

-El divendres, vam fer un treball per a tutoria i al nostre grup ens va tocar anar a l'aula de Plàstica. Vam fer el treball i quan ja tocava anar-se'n, jo, sense adonar-me'n, em vaig deixar la motxilla a l'aula. Ho no vaig notar fins al dissabte. Així que vaig anar a buscar-la.

Ja a Secretaria, em van deixar passar i em vaig dirigir a l'aula. La porta estava oberta, però no hi havia ningú. Hi vaig entrar i vaig mirar al lloc on vam estar el dia anterior. La motxilla hi era al costat de la taula del final. Quan anava a agafar-la, vaig sentir el soroll d'una clau. Aleshores em vaig girar i vaig córrer cap a la porta. Estava tancada i vaig veure el profe allunyant-se. Vaig posar cara de sorprès.- Vaig picar a la porta un temps, ningú venia... Vaig cridar fort i ningú obria aquella porta.

Es feia de nit i no m’obrien. No portava el mòbil damunt, per tant no podia trucar, no sabia què fer. Vaig obrir la finestra, pensant que em quedaria allà fins al dilluns. En aquell moment vaig veure que passava el meu amic Gerard. Me’l vaig quedar mirant, vaig reaccionar i li vaig cridar per la finestra... “Gerard! Estic aquí dalt, tancat a l’aula de Plàstica! Si us plau treu-me d’aquí!” Al final en Gerard va trucar als meus pares i em van treure d’allà.

Ostres, noi, quina tarda no?

-Sí, va ser un cap de setmana bastant mogut, però... vaig recuperar la meva motxilla!

Natalia Torres Velásquez

EL PACTE

Era el 21 de gener del 2015 a les 21:00. La meva germana, la, Carla volia anar al cine amb les seves amigues. Jo no volia anar-hi. M'estimava més quedar-me muntant el meu trencaclosques.

La meva germana es va a posar a plorar i es va enfadar amb mi perquè ella volia anar al cinema, però com m'havia de cuidar, si jo no anava ella tampoc. Va intentar convèncer-me, em va dir que si hi anava, després aniríem al Mc Donals i al Chiquipark. Jo volia muntar el meu trencaclosques, però era molt el que em va oferir.

Al final vam anar al cinema, al Mc Donals i al Chiquipark. Ens ho vam  passar molt bé amb la Carla i els seus amics.

Quan en vam tornar, em vaig posar a muntar el trencaclosques.

Jhon Sánchez Zambrano

SI TOT ACABA BÉ...

Estaves arribant a la porta de la classe quan, de sobte, vas trobar el que havies estat buscant durant tot aquell matí. Tot et va succeir quan s'acabaven les classes i tu i tots anàveu a sortir ja del col·legi per anar cap a casa.

Tots estàveu entusiasmats, però tenies moltes ganes d'anar al lavabo de qualsevol manera que fos possible. Després d'haver estat demanant a molts professors perquè et deixessin anar-hi, el de català et va deixar. Va anar amb tu per obrir-te la porta i així poder entrar-hi. Et va dir que la tanquessis en acabar.

Tot t'anava com ho havies pensat. Vas anar a classe teva per agafar la motxilla i també organitzar la taula, ja que seria un cap de setmana llarg perquè agafava dos dies de vacances, el dilluns i el dimarts. Quan ja vas acabar d'organitzar-la no hi havia ningú a classe. Vas anar al lloc on hi eren les jaquetes i vas agafar-ne la teva. N'hi havia unes més, però no comprenies per què hi eren penjades si tots se n'havien anat. Vas suposar que s'havien oblidat. Bé, doncs, hi eres sol i vas prendre la teva jaqueta. Just quan la tenies, un professor va passar i va tancar la porta amb clau. No te'n vas adonar fins que vas anar a obrir-la. Vas colpejar la porta per si algú t'escoltava, però era inútil.

Començava a passar el temps i ningú passava tant a prop com per adonar-se'n que estaves demanat ajut. Et vas donar per vençut i et vas seure a la cadira més propera. Desprès d'una bona estona, et vas adonar que la porta que comunicava amb les altres aules era oberta. La teva esperança va augmentar de cop. Et vas dirigir cap a la porta i la vas obrir. Ja dins, vas començar a buscar algun objecte o clau que t'ajudés a sortir i finalment el vas trobar.

Així va ser la teva experiència tan particular. Però el que compta és que vas poder sortir de l'escola i poder gaudir aquells quatre dies.

Pau Diomedes Fontdevila García

PER A TOT HI HA SOLUCIONS!

Hola! Sóc la Carla, una noia de 12 anys. Tinc un germà de 8 anys, en Martí. Avui les meves amigues m’han dit que aquest cap de setmana anirien al cinema a veure la pel·lícula que s’estrena aquest divendres i si volia anar amb elles. Jo he acceptat rotundament.

Quan he arribat a casa, volia comentar als pares que aniria al cinema amb les meves amigues, però m’han dit que no hi puc anar perquè he de cuidar del meu germà, ja que ells no estaran a casa en tot el cap de setmana. Quan parlo amb el Martí li dic que he de anar al cinema, que ell podria anar a casa d’algú, però no vol. Diu que el que vol es que jo jugui amb ell al trencaclosques que li va regalar l’àvia.

Tinc una solució! Trucaré a la meva tieta perquè es quedi amb el meu germà mentre jo estic al cinema. Després aniré a casa i jugaré amb ell al trencaclosques perquè és el que ell volia.

 Nerea Herrador Fernández

GRÀCIES A TU, AVI

 

3, 2, ''ALARMA DESCONNECTADA'' .

 

- Hola. Tu ets en Marcel?

- Sí sóc jo, suposo que veniu per la bomba?

- Sí, és clar. Sóc el policia Carles i el meu company és en  Dani. Explica’ns tot el que ha passat, si us plau.

- D'acord.

Ja portava més de dues hores buscant aquella carta del meu avi. Segurament estareu pensant que quina carta. El meu avi, abans de morir em va donar un sobre. Em va dir que no l'obris fins al 31 de desembre de 1999. Com que ja era el dia la vaig obrir i m’hi vaig trobar això.

Hola, estimat nét:

No sé com ets, perquè no sé si tindré fills, però jo l’escric per si de cas. Estem a la Guerra Civil Espanyola i estem perdent. Has de buscar al bosc de la Garrotxa una carta que et dirà una cosa i hauràs de fer tot el possible per impedir-ho.

Molts petons.

El teu avi Joaquim.

En llegir aquesta carta, tenia la curiositat de saber què era el que el meu avi m'havia confiat. Em va costar molt trobar la carta, però al final la vaig trobar. Deia una cosa així:

Hola. Sóc una altra vegada jo,

Abans de les 12 campanades per passar de segle hauràs d'aturar una bomba per poder passar a l’any 2000 o si no es repetiran tots els fets del segle XX i nosaltres els patirem una i altra vegada perquè ens recordarem; és a dir, ens quedarem atrapats en el temps. És a dir CORRRE. ( Aquesta bomba està posada pels nostres enemics, per guanyar una i altra vegada.) La bomba és al centre de la plaça.

El teu estimat avi,

JOAQUIM.

Vaig anar corrents a la plaça i ja estaven sonant les últimes tres campanades, vaig córrer el màxim possible i ....

3, 2, ''ALARMA DESCONECTADA'' .

 

Raquel Millán Calvo

ANAR AL CINEMA O JUGAR AL TRENCACLOSQUES?

Feia ja una setmana les meves amigues i jo havíem planejat fer una sortida al cinema. Anàvem a veure "LA OUIJA". Ens feia molta il·lusió, ja que les nostres mare ens havien deixat sortir pel centre de Barcelona.

Per fi havia arribat el dia (21 de gener del 2015). M'havia llevat molt contenta. Ma mare era a la cuina, i va cridar “Carla vine, que jo i el teu pare hem de parlar amb tu”. Hi vaig anar de seguida. Creia que m'anaven a dir alguna cosa que em faria ràbia, i així va ser. Em van dir que s'havien d'anar  a casa d'en Marcel, el meu cosí petit, i que per tant no podia anar al cinema perquè si no el meu germà Martí, que té vuit anys, es quedaria sol. Em vaig enfadar moltíssim. No hi havia dret!

Se'n van anar i em vaig quedar sola amb la meu germà i el seu trencaclosques. No sabia què fer, si jugar-hi amb el meu germà o anar al cinema amb les meves amigues. Finalment vaig decidir quedar-me amb el Martí. Tot seguit vaig trucar a les meves amigues i vaig explicar-los tot el que m'havia passat. Ho van comprendre i vam proposar anar-hi un altre dia. 

Al final m'ho vaig passar mot bé amb el meu germà.                                                                                                                       

La família abans que tot.

Alba Cortés Lara