No
m'ho puc creure! La Laura, la meva propietària, ha volgut anar de
rebaixes i la seva mare ha pensat que era una genial idea portar-me,
de pas, a la ‘’perruqueria’’, però a mi no m’ha fet gens
de gràcia. Per això he sortir de la meva ‘’gàbia’’ i ara he perdut a la Laura. Veig com una noia, que no se sembla gens a ella
s’acosta a mi. ‘’Oh, aquí estàs, Brad! Pensava que t’havia
perdut!’’ Ara, la rossa i alta noia m’ha agafat. Què fa?! Jo
sóc
en Ximi, no aquell Brad del que parla! Els meus pensaments han sigut
interromputs pels petons de
l'‘’Alice’’,
com puc llegir al seu collar.
De sobte
l’Alice comença a cridar. Jo m’espanto i veig com em deixa caure
i va corrents
cap a una altra
noia, bàsicament com una copia d’ella però amb els cabells
marrons. ‘’STACEY!!!!’’ Crida l’Alice, i li dóna una
abraçada tan forta a l'Stacey
que sembla que totes dues cauran en un
no-res.
Llavors, l'Stacey
s’apropa a mi i veig el final de la meva curta vida de gatet. Les
meves set vides havien estat perdudes gràcies a amigues de la Laura
o les moltíssimes abraçades de la Laura. ‘’Oh
my god!
Brad ha canviat molt!’’ Diu l'Stacy,
en un intent de posar accent anglès
i no aconseguint-ho.
I
en aquell moment, l'Alice
s’apropa a mi i diu ‘’Doncs, ara que ho dius, sí
que està canviat...’’ Seguidament, l'Stacy
agafa la meva placa i diu ‘’ Tia! Aquest gatet es diu Ximi, no és
el Brad!’’. Després d’això, la meva oïda no va a tornar a
ser la mateixa. ‘’QUÈ DIUS?! NO POT SER!!!’’ va cridar
l’Alice. Afortunadament, vaig veure la Laura amb un altre gat,
semblant a mi, als braços i corrent.
Ràpidament vaig amb la Laura i escolto com l'Stacy
i l’Alice estan darrere meu, però no m’importa gaire.
La
mare de la Laura parla amb l’Alice i, tot i que al començament
està histèrica, ens acomiadem, o, millor dit, la Laura i la seva
mare, i tots tres ens anem cap a casa.
Thalía
Salgado Lòpez
